BomberS à Barcelone; premières critiques
♥ ♥ ♥ ♥
El tema del consentiment de les dones a les relacions sexuals porta cua. Una cua que remouen els jutges i jutgesses que tenen l’encàrrec de decidir com es conforma aquest consentiment i dictaminar, doncs, sobre l’existència o no d’abusos o violacions. La primera obra com dramaturg de Jean Benoît Patrinot abunda en aquesta indagació combinant el to de denúncia, tant dels comportament masclistes com del funcionament de la justícia, amb la rigurositat de l’exposició dels fets.
Inspirant-se en fets reals, Patricot imagina una noia intel·lectualment limitada que viu en una residència tot al costat d’una caserna de bombers. Un dia s’acosta a un d’ells i s’enamora sense saber, esclar, molt bé què és l’amor. Per al bomber és un passatemps, un objecte sexual que pot fins i tot compartir amb la seva ‘manada’.
El dibuix de la noia és tan acurat com creïble, una credibilitat accentuada per la brillant interpretació de la jove actriu manacorina Mariantònia Salas. Colpidora la capacitat per transmetre al mateix temps la immensa ingenuïtat i la passió del sentiment, la fragilitat de la indefensió i l’alegria del somni de felicitat. Espectacle dur, dels que qüestionen la naturalesa humana, esplèndidament dirigit per Jordi Vila.